“Què hi he de fer, jo, a Nova York, amb els melons tan bons que tinc al meu hort?”. La frase se la vaig sentir fa molts anys a una donassa de Pina, el llogaret veí d’Algaida, i des de llavors que la recordo com el súmmum del mallorcacentrisme, un intent molt reeixit de sintetitzar mitjançant una única imatge (un meló, ni més ni menys!) per què els illencs considerem la resta del planeta una mera anècdota. A Un hombre sin paisaje, llibret preciós dedicat a la zona costanera de Can Pastilla, Juan Pablo Caja afirma que, per als mallorquins, el món és simple: hi ha Mallorca i hi ha fora Mallorca. El professor Antoni Figuera anava més enfora i afirmava que existeix el barri ciutadà de Santa Catalina, i la resta és perifèria. Fa uns dies, tot recordant aquesta ocurrència d’en Figuera a les xarxes socials, Sebastià Alzamora reblà: “Això ja és sibaritisme. No ho compartim, però ho aplaudim”.. Seguir leyendo
Els illencs considerem la resta del planeta una mera anècdota
“Què hi he de fer, jo, a Nova York, amb els melons tan bons que tinc al meu hort?”. La frase se la vaig sentir fa molts anys a una donassa de Pina, el llogaret veí d’Algaida, i des de llavors que la recordo com el súmmum del mallorcacentrisme, un intent molt reeixit de sintetitzar mitjançant una única imatge (un meló, ni més ni menys!) per què els illencs considerem la resta del planeta una mera anècdota. A Un hombre sin paisaje, llibret preciós dedicat a la zona costanera de Can Pastilla, Juan Pablo Caja afirma que, per als mallorquins, el món és simple: hi ha Mallorca i hi ha fora Mallorca. El professor Antoni Figuera anava més enfora i afirmava que existeix el barri ciutadà de Santa Catalina, i la resta és perifèria. Fa uns dies, tot recordant aquesta ocurrència d’en Figuera a les xarxes socials, Sebastià Alzamora reblà: “Això ja és sibaritisme. No ho compartim, però ho aplaudim”.. Seguir leyendo
EL PAÍS
