Us heu preguntat mai per què les arnes xoquen sense parar contra la llum que les mata? La teoria científica més acceptada diu que aquests insectes fan servir la lluna per orientar-se durant el vol nocturn, i també per mantenir una trajectòria recta. Per aconseguir això últim, volen sempre a un angle de 45 graus respecte de la llum lunar. Si s’apropen massa a la llum elèctrica, reben la claror en només un ull, baten massa ràpid una sola ala i acaben donant voltes sobre si mateixes en un bucle que només s’acaba quan moren cremades.. Seguir leyendo
Amb la instal·lació ‘ARNA’, l’Espai 13 inicia un cicle d’exposicions sobre l’energia i la circularitat en mons de grans infraestructures
Us heu preguntat mai per què les arnes xoquen sense parar contra la llum que les mata? La teoria científica més acceptada diu que aquests insectes fan servir la lluna per orientar-se durant el vol nocturn, i també per mantenir una trajectòria recta. Per aconseguir això últim, volen sempre a un angle de 45 graus respecte de la llum lunar. Si s’apropen massa a la llum elèctrica, reben la claror en només un ull, baten massa ràpid una sola ala i acaben donant voltes sobre si mateixes en un bucle que només s’acaba quan moren cremades.. Les persones que visitem l’Espai 13, la sala d’art emergent de la Fundació Miró, no morirem cremades, però sí que notarem escalfor. Del 6 de febrer al 6 d’abril, l’artista catalana Huaqian Zhang (Wenzhou, Xina, 1997) presenta la instal·lació ARNA, que consta d’un calefactor gegant que canvia l’escala humana de les coses i ens converteix a nosaltres en petits insectes que voletegem per la sala. L’espai és blanc i buit: l’únic objecte que podem mirar és el calefactor, que també emet llums i sons, i ens crida l’atenció de la mateixa manera com les bombetes atrauen fatalment les arnes.. Al principi no notem l’escalfor, però al cap d’uns minuts d’estar a la sala ens adonem que aquella temperatura és estable i que no és natural. Efectivament, aquell tros de ferralla enorme que hi ha al mig de la sala no és per fer bonic i prou: desprèn calor. L’arribada de l’electricitat va desorientar les arnes. El món animal tenia les seves pròpies maneres d’entendre’s i nosaltres els vam afegir noves capes de complexitat. Però, per a aquests insectes, l’instint animal continua imposant-se. I potser no és una reacció que ens acabi d’estranyar del tot. “També és una cosa que fem els humans: sempre ens hem reunit al voltant del foc; camí de la mort, diuen que seguim una llum; i en general, perseguim la intensitat”, diu Zhang.. L’artista transdisciplinari Huaqian Zhang és un dels noms que brilla amb força dins del sistema català d’artistes emergents. Alejandro Alonso Díaz, comissari del cicle d’exposicions “de les 18.12 a les 17.48” que s’inaugura amb la instal·lació ARNA, va llegir un text de Huaqian que es deia Overheating, i va pensar que podia ser un gran punt de partida per treballar plegats a l’Espai 13. El text deia això: “… l’amor provoca fricció / la fricció provoca calor / la calor provoca dolor / el dolor provoca tendresa / la tendresa provoca l’amor…”. Aquest pensament circular va interessar Alonso, i es van posar a treballar plegats.. Per dur a terme la instal·lació visual, sonora i lumínica, Zhang ha reflexionat sobre alguns conceptes que acostumen a interessar-li. Un d’ells és la traducció. Si parem l’orella en una de les escenes sonores que escoltarem, sentirem gent parlant al voltant del foc. Cadascú parla en la seva llengua, però s’entenen. “Sento una certa frustració amb les coses que es perden amb la traducció”, explica l’artista; “la paraula no sempre s’entén, la comunicació no verbal és important”. És l’escalfor una forma de comunicació no verbal?. Un altre concepte que interessa Zhang és el de l’hiperpop. “La música maximitza les emocions”, relata, “i jo em pregunto com puc aconseguir el mateix efecte a través de l’art.” També sent fascinació per allò que és incandescent: “Què passa quan posem tota l’energia en un material que brilla? Treballar-lo, polir-lo, canalitzar tanta energia en un material perquè canviï d’estat… Això em fa pensar, també, en la violència”. Observant (notant) el gran calefactor, també podem reflexionar sobre la idea d’escala, de perspectiva, de material dur o material tou, i sobre la calor, sobre abraçar, sobre el gest de ficar la mà sota la roba que tapa part del calefactor (podeu fer-ho) i notar l’escalfor: “Hi ha alguna cosa de temperamental en el fet de treballar amb calor, com quan les nostres emocions es veuen afectades pel canvi de clima.”. “de les 18.12 a les 17.48”. Amb aquesta exposició, la Fundació Joan Miró presenta, per a l’any 2026, “de les 18.12 a les 17.48”, el cicle d’exposicions de l’Espai 13. El comissari, Alejandro Alonso Díaz, és director de Fluent, una organització artística de Santander. Coincidint amb la capitalitat mundial de l’arquitectura, el cicle presenta quatre intervencions que reflexionen sobre l’energia, la retroalimentació i la circularitat en el món de grans infraestructures en què vivim. “D’alguna manera, vull reunir la logística i Déu, i entendre que en els nostres temps es travessen mútuament”, explica Alonso. El títol del projecte fa referència a l’hora en què el sol es pondrà el primer i l’últim dia del cicle expositiu, i subratlla els moviments, patrons i cicles energètics que ens acompanyen en un món aparentment material i dur, capitalista i logístic. Els artistes seleccionats són Huaqian Zhang, Michael Kleine, Ghislaine Leung i Víctor Ruiz Colomer, i també hi haurà una intervenció al vestíbul de la Fundació a càrrec de l’artista i editora de Divided, Camilla Wills.. ARNA. Fundació Miró. Barcelona. Fins al 6 d’abril
EL PAÍS
