Ha saltat la notícia de les modificacions que es faran a l’edifici de l’Institut Francès, al carrer Moià, concretament l’afegit d’una escala exterior per accedir a l’habitatge del cònsol a la darrera planta. L’edifici de l’Institut Francès, obra de J. A. Coderch, és un volum simple, ben plantat, retirat de l’alineació del carrer i parcialment recolzat sobre un sòcol d’una planta d’alçada que conté la sala d’actes. L’aspecte de l’edifici té dues coses característiques: la repetició de finestres verticals i estretes i l’aplacat de rajoles col·locades també verticalment, un tret comú a les darreres obres de Coderch. Són les mateixes rajoles emprades als habitatges del carrer Raset, a les antigues cotxeres de Sarrià o a l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona del 1978-1982.. La notícia ha fet opinar alguns dels participants del poc reeixit debat al CoAC del passat 10 de març, entre representants de l’Associació en Defensa del Patrimoni, del COAC, del Docomomo, el FAD, la Fundació Arquia, la Mies van der Rohe i el diari Ara, que ho ha recollit en un article del 26 de març. Sembla haver-hi dues coses en discussió. Una és l’autoria de l’obra, una “obra d’autor”, com es diu a l’esmentat article, i és obvi que això té un pes; i l’altra és la intervenció que es vol dur a terme i que resulta un exemple canònic per a una discussió sobre el patrimoni arquitectònic contemporani. De fet, el que es proposa és afegir nous usos a l’edifici, i per resoldre-ho es pensa construir una escala exterior, que és el nucli dur de la discussió. L’actual debat sobre el patrimoni contemporani no sembla gaire esclaridor, i oscil·la entre “no es pot tocar res” i “no s’han de fossilitzar els edificis”, sense oblidar la veneració per l’autor. Jo soc del parer que els edificis neixen per ser útils i, per tant, han de poder canviar l’ús original. Però sobretot ha de prevaldre la qualitat de l’arquitectura, cosa que ha d’incloure també les noves intervencions que s’hi facin, i crec que les modificacions haurien d’augmentar-ne l’interès arquitectònic.. De vegades, com ara, la crítica es pot fer explícita a través d’un exemple o, millor encara, mitjançant una proposta que ajudi a desencallar un debat. Coderch va projectar aquest edifici el 1972, pocs anys abans de construir l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va projectar una construcció de dues plantes que s’estenen als peus dels vuit pisos, en què destaca la forma d’inspiració vegetal, semblant en planta a una flor de carxofa seccionada. Però el que aquí resulta pertinent és la manera de connectar l’esmentada ampliació amb l’anomenat edifici Segarra, a través d’una torre aferrada al tester de l’edifici, que conté l’escala i l’ascensor. El seu volum, ben diferent de l’arquitectura de l’antic edifici, es basa en les formes corbes del nou aulari i està acabat amb la mateixa peça ceràmica col·locada verticalment de l’edifici de l’Institut Francès. Aquest conjunt de coincidències, com també l’alçada dels cossos en joc, la presència d’un edifici baix al sòcol dels dos edificis, la rajola ceràmica vertical i, òbviament, l’autor del projecte, fan pensar que el propi patrimoni arquitectònic pot ser una manera d’afrontar casos com aquest, i no tractar de resoldre-ho tan sols amb normes. No sembla fora de lloc pensar en aquesta torre de l’escala com una solució del cas que ens ocupa, i imaginar que l’escala de l’Institut Francès es podria resoldre mitjançant una rèplica de la torre d’una altra obra de Coderch que també és patrimoni arquitectònic contemporani. Alguns edificis es poden veure com a documents que acumulen capes de modificacions, intervencions, reparacions i interpretacions amb què escrivim la seva història i la nostra, fent més interessant el document que és tota obra d’arquitectura.. Seguir leyendo
Es vol donar nous usos a aquest edifici de Coderch, amb l’afegit d’una escala exterior com a nucli de la discussió
Arquitectura. Opinión. Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos. Es vol donar nous usos a aquest edifici de Coderch, amb l’afegit d’una escala exterior com a nucli de la discussió. L’Escola d’Arquitectura de Barcelona.NICANOR GARCÍA. Ha saltat la notícia de les modificacions que es faran a l’edifici de l’Institut Francès, al carrer Moià, concretament l’afegit d’una escala exterior per accedir a l’habitatge del cònsol a la darrera planta. L’edifici de l’Institut Francès, obra de J. A. Coderch, és un volum simple, ben plantat, retirat de l’alineació del carrer i parcialment recolzat sobre un sòcol d’una planta d’alçada que conté la sala d’actes. L’aspecte de l’edifici té dues coses característiques: la repetició de finestres verticals i estretes i l’aplacat de rajoles col·locades també verticalment, un tret comú a les darreres obres de Coderch. Són les mateixes rajoles emprades als habitatges del carrer Raset, a les antigues cotxeres de Sarrià o a l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona del 1978-1982.. La notícia ha fet opinar alguns dels participants del poc reeixit debat al CoAC del passat 10 de març, entre representants de l’Associació en Defensa del Patrimoni, del COAC, del Docomomo, el FAD, la Fundació Arquia, la Mies van der Rohe i el diari Ara, que ho ha recollit en un article del 26 de març. Sembla haver-hi dues coses en discussió. Una és l’autoria de l’obra, una “obra d’autor”, com es diu a l’esmentat article, i és obvi que això té un pes; i l’altra és la intervenció que es vol dur a terme i que resulta un exemple canònic per a una discussió sobre el patrimoni arquitectònic contemporani. De fet, el que es proposa és afegir nous usos a l’edifici, i per resoldre-ho es pensa construir una escala exterior, que és el nucli dur de la discussió. L’actual debat sobre el patrimoni contemporani no sembla gaire esclaridor, i oscil·la entre “no es pot tocar res” i “no s’han de fossilitzar els edificis”, sense oblidar la veneració per l’autor. Jo soc del parer que els edificis neixen per ser útils i, per tant, han de poder canviar l’ús original. Però sobretot ha de prevaldre la qualitat de l’arquitectura, cosa que ha d’incloure també les noves intervencions que s’hi facin, i crec que les modificacions haurien d’augmentar-ne l’interès arquitectònic.. Institut Francès de Barcelona, obra de J. A. Coderch.OMAR ORNAQUE. De vegades, com ara, la crítica es pot fer explícita a través d’un exemple o, millor encara, mitjançant una proposta que ajudi a desencallar un debat. Coderch va projectar aquest edifici el 1972, pocs anys abans de construir l’ampliació de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va projectar una construcció de dues plantes que s’estenen als peus dels vuit pisos, en què destaca la forma d’inspiració vegetal, semblant en planta a una flor de carxofa seccionada. Però el que aquí resulta pertinent és la manera de connectar l’esmentada ampliació amb l’anomenat edifici Segarra, a través d’una torre aferrada al tester de l’edifici, que conté l’escala i l’ascensor. El seu volum, ben diferent de l’arquitectura de l’antic edifici, es basa en les formes corbes del nou aulari i està acabat amb la mateixa peça ceràmica col·locada verticalment de l’edifici de l’Institut Francès. Aquest conjunt de coincidències, com també l’alçada dels cossos en joc, la presència d’un edifici baix al sòcol dels dos edificis, la rajola ceràmica vertical i, òbviament, l’autor del projecte, fan pensar que el propi patrimoni arquitectònic pot ser una manera d’afrontar casos com aquest, i no tractar de resoldre-ho tan sols amb normes. No sembla fora de lloc pensar en aquesta torre de l’escala com una solució del cas que ens ocupa, i imaginar que l’escala de l’Institut Francès es podria resoldre mitjançant una rèplica de la torre d’una altra obra de Coderch que també és patrimoni arquitectònic contemporani. Alguns edificis es poden veure com a documents que acumulen capes de modificacions, intervencions, reparacions i interpretacions amb què escrivim la seva història i la nostra, fent més interessant el document que és tota obra d’arquitectura.. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo. ¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?. Añadir usuarioContinuar leyendo aquí. Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.. ¿Por qué estás viendo esto?. Flecha. Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.. Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.. ¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.. En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.. Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.. Normas ›. Mis comentariosNormas. Rellena tu nombre y apellido para comentarcompletar datos. Please enable JavaScript to view the comments powered by Disqus.. Más información. Arxivat A. Arquitectura. Arquitectes. Barcelona. José Antonio Coderch. Urbanisme. Cultura. Obres ampliació. COAC. Si está interesado en licenciar este contenido, pinche aquí. _. Últimas noticias. 13:3213:1913:1413:13
EL PAÍS
